Emergència social i cita electoral

La confluència de cites electorals aquest 2015 pot generar unes dinàmiques polítiques excessivament focalitzades en gesticulacions orientades al rèdit electoral, més que no pas a l'establiment de mesures i accions que responguin a la situació d'emergència social en què ens trobem

La confluència de cites electorals aquest 2015 pot generar unes dinàmiques polítiques excessivament focalitzades en gesticulacions orientades al rèdit electoral, més que no pas a l'establiment de mesures i accions que responguin a la situació d'emergència social en què ens trobem. Encara que bona part dels indicadors macroeconòmics apunten dades positives, els indicadors socials constaten la instal?lació en l'atur, la pobresa i la desigualtat, amb el llast que representa per consolidar una recuperació sòlida i assolir una sortida social de la crisi. Si es mantenen les actuals polítiques a l'Estat i a Catalunya, la feble i incerta recuperació serà flor d'un dia i els problemes socials s'agreujaran. El debat polític ha d'abordar la resposta a l'emergència social i les febleses econòmiques que viu el país, amb propostes i mesures concretes per posar punt i final a les polítiques d'austeritat i revertir les retallades de drets.

Per això és una bona noticia el triomf de Syriza en les passades eleccions gregues. Hem vist fracassar el missatge de la por. I l'amenaça de sortida de Grècia de l'euro no és un escenari probable, ja que més enllà de les conseqüències econòmiques que tindria per a la UE, representaria el fracàs del projecte europeu i el risc de contagi a altres països. Malgrat que insisteixi la UE, i el Ministre Guindos, que s'han de complir els compromisos, cada cop és més obvi que Grècia no té cap possibilitat de pagar el deute llevat que renegociï les condicions. La UE no pot excloure els ciutadans i ciutadanes i, per tant, ha d'aprofitar la situació grega per canviar la direcció de les seves polítiques. Comencen a apuntar-se alguns canvis d'orientació en el paper del BCE i un insuficient i inconcret pla Juncker. Cal, però, un canvi d'orientació radical de les polítiques de la UE, fer caure el dogmatisme monetarista i la consolidació fiscal, i implementar un veritable pla d'inversions i harmonitzar una política fiscal progressista i suficient que inclogui la lluita contra el frau i els paradisos fiscals.

En aquest marc, Catalunya i Espanya estem en situació d'emergència social ?atur, pobresa, desigualtat-, que és producte de les polítiques d'austeritat i retallades, de les febleses de l'economia per dotar de creixement sòlid i ocupació suficient i de qualitat, i d'un sistema polític poc transparent i poc participatiu i que, a més, nega la plurinacionalitat i la solució política i democràtica al conflicte generat. El topall del dèficit i el servei dels interessos del deute són un llast que impedeixen al sector públic fer de motor de modernització econòmica i impulsar la creació d'ocupació i la provisió de béns i serveis públics i garantir la protecció social. La reforma laboral és, a més d'injusta, un contrasentit que, al mateix temps que precaritza les condicions de treball i empobreix els treballadors i treballadores, desincentiva els processos d'innovació dels aparells productius i conflictivitza les relacions laborals. El sistema fiscal no ingressa allò suficient per generar la despesa pública necessària, per cobrir el diferencial de més de 7 punts amb la mitjana europea; es necessita una reforma fiscal integral, que recapti en proporció al que persones i societats tenen i guanyen, que eviti l'elusió i combati el frau fiscal. El sistema polític té poca qualitat democràtica; cal fer-lo transparent, eradicar la corrupció i impulsar la cultura del diàleg i concertació social i la participació directa.

Són reptes possibles d'entomar. Urgents i inexcusables per fer front a l'emergència social. Perquè la política abordi el cicle electoral amb propostes i no amb gesticulació, cal la mobilització social que interpel·li governs i oposició. Aquest 4 de febrer, contra uns pressupostos de la Generalitat insuficients, que no doten la protecció social, que consoliden les privatitzacions i les retallades, que no impulsen polítiques industrials. El proper 18 de febrer, contra els atacs al dret de vaga, en solidaritat amb els centenars de sindicalistes encausats, i contra la llei mordassa, que ataca llibertats democràtiques. I dia a dia, pressionant i empenyent la negociació col?lectiva, per superar els límits que vol imposar la reforma laboral i recuperar drets i ocupació de qualitat, exigint més polítiques actives d'ocupació i una renda garantida de ciutadania, per donar resposta a les persones en atur i evitar l'exclusió social, i defensant allò públic, per fer avançar la igualtat. Si estem en emergència social, hem d'empènyer el canvi de polítiques.